En el Reial Decret 433/1998, de 20 de març (B.O.E. 15-04-1998), s’estableix el títol universitari oficial de Diplomat en Nutrició Humana i Dietètica i les directrius generals pròpies dels plans d’estudis conduents a l’obtenció d’aquest.
En el Reial Decret 1393/2007, de 29 d’octubre (B.O.E. 30-10-2007), s’estableix que en el curs acadèmic 2010-2011 ja no es podran oferir places de nou ingrés per l’accés a l’actual titulació de Diplomat en Nutrició Humana i Dietètica. Així doncs, el curs 2009-2010 és l’últim en el qual els estudiants podran accedir als ensenyaments conduents a l’obtenció del títol de Diplomat.
L’Ordre CIN/730/2009, de 18 de març (B.O.E. 26-03-2009), estableix els requisits per la verificació dels títols universitaris oficials que habilitin per l’exercici de la professió de Dietista-Nutricionista, i l’estructura general del pla d’estudis segons l’establert a l’Annex I del Reial Decret 1393/2007.

Per tant, la legislació vigent conforma la professió de Dietista-Nutricionista com una professió sanitària titulada i regulada, pel que per l’exercici d’aquesta professió es requerirà estar en possessió del corresponent títol oficial de Grau en Nutrició Humana i Dietètica. El títol de grau suposa l’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior de l’actual Diplomatura de Nutrició Humana i Dietètica.

En tots els llocs on una adequada alimentació pot ajudar a millorar la qualitat de vida, els Dietistes-Nutricionistes ensenyen, investiguen, valoren, guien i aconsellen. La professió de dietista-nutricionista duu implícita en el seu exercici l’educació alimentària i nutricional en qualsevol dels camps on és possible exercir-la.

La figura del dietista-nutricionista, sempre d’acord amb la societat que desenvolupa la seva labor, actua en els següents àmbits, amb funcions específiques de cadascun d’ells:

1. El dietista-nutricionista actua sobre l’alimentació de la persona o grup de persones sanes o malaltes (en aquest cas després del diagnòstic mèdic), tenint en compte les necessitats fisiològiques (o patològiques si és el cas), preferències personals, socioeconòmiques, religioses i culturals. Pot desenvolupar les seves funcions com dietista-nutricionista clínic.
2. El dietista-nutricionista comunitari o de salut pública (prevenció i promoció de la salut) actua sobre la població en general, des d’entitats diverses, desenvolupant i participant en programes de polítiques alimentàries, de prevenció i salut en general, i d’educació alimentària, dintre del marc de la salut pública i la nutrició comunitària.
3. El dietista-nutricionista en restauració col·lectiva participa en la gestió i en l’organització, i vetlla per la qualitat i la salubritat dels aliments durant tot el procés de producció. Forma al personal del servei d’alimentació en matèria de seguretat alimentària, planifica menús i valora l’equilibri nutricional de l’oferta alimentària.
4. El dietista-nutricionista en la indústria assessora en la innovació de nous productes i en el màrqueting social relacionat amb l’alimentació.
5. El dietista-nutricionista docent actua com formador en centres públics i privats en els quals s’imparteixen coneixements sobre alimentació, nutrició i salut.
6. El dietista-nutricionista investigador està capacitat per a integrar-se en un equip multidisciplinar d’investigació i desenvolupament. Potencia la investigació en l’àrea de l’alimentació, la nutrició i la salut.

Amb la finalitat de definir les competències professionals del Diplomat en Nutrició Humana i Dietètica i davant la integració del sistema universitari espanyol en l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, representants d’Universitats que imparteixen el Títol i l’Associació Espanyola de Dietistes-Nutricionistes va constituir la Conferència de Consens.

Aquesta Conferència de Consens sobre el Perfil Professional del Titulat Universitari en Nutrició Humana i Dietètica neix davant:

1. La indefinició del marc d’actuació professional dels diferents nivells/tipus d’estudis sobre alimentació, dietètica i nutrició.
2. Les conseqüències de la lliure circulació de professionals en el marc europeu.
3. La necessitat de redefinició de les directrius i plans d’estudis adaptats a facilitar uns coneixements juntament amb unes habilitats, actituds i aptituds que capacitin al titulat per a l’exercici professional.

Aquest document de Consens es va signar i rubricar el 24 de Febrer de 2003 a la ciutat de Pamplona. Si ho desitja, pot descarregar-se l’arxiu que defineix el Perfil de les competències del Titulat Universitari en Nutrició Humana i Dietètica.

Està capacitat per a integrar-se en una unitat de nutrició clínica dintre del sistema sanitari públic o privat. Treballa en equip multidisciplinar i interdisciplinar, amb metges, infermeres i terapeutes, entre d’altres, per a ajudar a accelerar la recuperació del pacient i posar les bases per a la consecució d’un òptim estat de salut a curt o llarg termini.

El seu protocol d’actuació es recull en els següents punts:

1. Realitza la valoració de l’estat nutricional del pacient amb la finalitat d’identificar possibles riscos de malnutrició per excés o per defecte. Per a això utilitzen mètodes antropomètrics, història dietètica, història clínica, paràmetres bioquímics i es recull la informació psicosocial del pacient estudiat.
2. Participa en les tres modalitats de nodrir al malalt (oral, enteral i parenteral) dissenyant i planificant plans alimentaris i/o dietes personalitzades i adaptades a les necessitats fisiològiques, psicològiques, culturals i gastronòmiques de cada persona o grup, i atén les seves necessitats quan s’ha de passar d’una forma a una altra d’alimentació en el moment que l’evolució de la malaltia ho aconselli. Així mateix en el cas de suport en l’alimentació enteral domiciliària.
3. Constitueix el servei de dietètica dels centres hospitalaris format per equips de Dietistes-Nutricionistes que distribueixen les seves tasques en funció de les característiques i necessitats de cada centre, exercint les seves funcions en:

– Servei general d’alimentació: comissió de menús; elecció de nous productes; col·labora en la planificació i remodelació d’instal·lacions; vetlla pel compliment de les normes d’higiene realitza el control de qualitat; estableix, avalua i proposa les mesures correctores dintre del sistema d’APPCC; elabora el codi de dietes adequat a la naturalesa de l’hospital; supervisa el seu servei d’alimentació; controla les restes i realitza informes de les preferències i gustos de pacients; i porta a terme l’atenció personalitzada en tot el que es refereixi a l’alimentació del pacient ingressat.

– Unitats d’hospitalització: realitza la història dietètica, avalua ingestes i estat nutricional, aconsella a l’equip terapeuta en qüestions nutricionals, elabora dietes de sortida i planifica controls dietètics posteriors. Pauta plans alimentaris o dietes personalitzades, adaptades a les necessitats fisiològiques, psicològiques, culturals, religioses i gastronòmiques de cada persona.

– Consultes externes per al pacient ambulatori: realitza el seguiment i control de l’alimentació del pacient una vegada donat d’alta, orienta l’evolució i l’educació alimentària del pacient i la seva família. Aquest seguiment és de gran importància per a complir integrament el tractament per part del pacient. L’atenció personalitzada per part d’un dietista-nutricionista en consulta externa d’un hospital suposa un gran estalvi sanitari, ja que s’educa al pacient a menjar de forma adequada i prevenir futures complicacions relacionades amb la seva alimentació.

– Suport nutricional: és membre de l’equip multidisciplinari que atén el suport nutricional en un hospital. Manté el seguiment i control dels pacients l’evolució dels quals requereix suport nutricional enteral o parenteral.

La professió de dietista duu implícita en el seu exercici l’educació alimentària en qualsevol dels camps on és possible exercir-la. D’una manera més específica pot dedicar-se a la docència com professor en escoles universitàries impartint classes d’aquelles matèries que domina tant en la teoria com en la pràctica. Així mateix pot impartir els seus coneixements en escoles primàries, instituts d’ensenyament secundari o altres tipus de centres docents.

La seva docència és necessària per a la formació dels futurs Dietistes i per als professionals sanitaris i d’altres àmbits que precisin ampliar els seus coneixements de nutrició i que per qüestions del seu exercici laboral necessitin d’una formació més especialitzada; tals serien metges, infermers, psicòlegs, biòlegs, etc.

També col·labora amb organismes i institucions públiques com Ajuntaments, Diputacions, Governs autonòmics, etc. oferint cursos i activitats de formació d’interès general per a la població.

Està igualment capacitat per a exercir la funció de formador en matèria d’higiene alimentària enfocada tant a empreses dedicades a la restauració col·lectiva com a aquelles persones que per la seva activitat laboral estiguin, més o menys, en contacte amb els aliments que terceres persones han d’ingerir.

Participa en congressos o esdeveniments científics, impartint conferències, cursos, seminaris i tallers, o simplement enriquint amb els seus treballs científics els avanços en el camp de la nutrició, la salut i els serveis.

Com informador realitza tasques relacionades amb temes de consum o dintre de programes d’educació sanitària que inclouen la informació i l’educació alimentària i nutricional. En aquest vessant la seva activitat es desenvolupa en cooperatives de consum, en programes de reciclat per a mestres i en mitjans de comunicació dirigits al gran públic.

Col·labora amb l’administració tant en programes públics com privats.

El seu treball es desenvolupa en companyies farmacèutiques, empreses d’alimentació, laboratoris de nutrició, universitats i centres mèdics. Participa en la investigació nutricional i en tecnologia alimentària, responent a les preguntes que dia a dia es fa la societat. Investiga al seu torn aliments alternatius o recomanacions dietètiques per al públic en general. El seu paper és resoldre tot quant competeixi a la pràctica alimentària del ser humà, responent així a les preguntes que dia a dia es fa la societat.

Pot col·laborar amb equips multidisciplinars especialistes de la nutrició en diversos tipus d’investigació fonamental o aplicada realitzada tant en hospitals com en instituts d’investigació públics o privats.

Actua sobre la població en general des dels organismes públics, portant a terme polítiques de prevenció, programes d’educació alimentària i nutricional, i polítiques de salut en general.

Les seves tasques s’orienten cap a la promoció d’una alimentació òptima per a tota la població segons les diferents edats, estats fisiològics, activitat física, etc., amb especial atenció cap als grups poblacionals més vulnerables com ancians, dones embarassades, lactants, nens, adolescents i amb esportistes. Per a això desenvolupen programes per a centres geriàtrics, llars d’infància i escoles, centres d’atenció de dia, clubs d’oci, centres d’educació maternal, etc. També brinden els seus coneixements en menjadors socials, institucions mentals, residències d’indigents, institucions penitenciàries i organitzacions no governamentals (O.N.G.).

Desenvolupen programes de valoració nutricional, intervenció dietètica i educació alimentària en tots aquells centres anteriorment citats aconsellant sobre l’alimentació més adequada a cada situació per a prevenir desequilibris nutricionals.

La cooperació dintre de les diferents estructures de salut comunitària comporta intervencions tals com:

– Participació en estudis epidemològics sobre hàbits i consum alimentaris.

– Estudi de les necessitats nutritives de la població en general i dels grups específics.

– Intervenció en les propostes sobre establiment d’objectius nutricionals recomanacions alimentàries a la població i desenvolupament de les guies alimentàries.

– Col·laboració en la preparació i realització de campanyes d’informació i educació alimentària i nutricional als diversos col·lectius citats.

– Formació en matèria d’alimentació i nutrició aplicada a altres professionals que poguessin necessitar-lo en el marc de la seva activitat.

– Informació a mitjans de comunicació i al públic en general sobre les orientacions alimentàries que cal donar a la població en cada circumstància específica.

– Col·laboració amb les diverses administracions en temes d’alimentació i nutrició aplicada.

Desenvolupa la seva funció en indústries i empreses d’alimentació i nutrició. El seu treball fa que les empreses puguin satisfer el creixent interès de la societat en els aspectes pràctics relacionats amb l’alimentació i la nutrició.

Col·labora en la participació de programes d’investigació i en tasques d’informació, promoció i venda de productes.

En l’àmbit de la investigació participa en el disseny de nous productes planificant i valorant l’equilibri dels nutrients utilitzant les recomanacions nutricionals aplicades a la tecnologia alimentària. De la mateixa manera pot participar en equips d’investigació clínica que realitzin estudis metabòlics per a assajar productes especials i dietètics, així com aliments funcionals.

Asseguren l’enllaç entre els departaments de màrqueting, tecnologia i investigació i desenvolupament.

En el camp de la informació pot contribuir a divulgar l’aplicació nutricional dels productes dissenyats. En aquest sentit pot participar en la confecció de l’etiquetatge informatiu dels productes, en la informació als especialistes, tècnics comercials i als usuaris sobre les característiques nutricionals dels nous preparats.

La seva funció és l’assistència ambulatòria en un centre mèdic o consulta privada.

Valora la dieta del pacient, detecta i corregeix els possibles desequilibris, explicant els canvis necessaris en els seus hàbits alimentaris i reeducant al pacient en els seus successius controls.

Desenvolupen la seva funció en centres d’atenció primària, escoles, empreses, cafeteries i restaurants.

Són els responsables de la valoració nutricional en la planificació de menús que garanteixin l’aportació de nutrients necessari per a cada col·lectiu i vetlla per la gestió, organització, control i la relació qualitat/preu dintre del pressupost de cada col·lectivitat.

Els Dietistes-Nutricionistes en els serveis d’alimentació col·lectiva, tant social com comercial, tenen una tasca professional a desenvolupar per a l’obtenció de la qualitat total del servei que s’ofereix i que engloba els aspectes higiènics, nutricionals, sensorials i econòmics.
Realitzen les tasques següents:

– Programen periòdicament els menús i fixen els gramatges de les racions corresponents a cada comensal establint unes pautes per a la realització del menú.

– Planifiquen la compra d’aliments amb els responsables de cuina.

– Controlen la quantitat i qualitat d’aliments que arriben a la col·lectivitat i procuren que siguin emmagatzemats en condicions adequades d’higiene assegurant una bona rotació d’aquests.

– Participen en l’elaboració del pressupost destinat a l’alimentació.

– Orienten i vetllen pel compliment de les normatives d’higiene i seguretat en el treball de cuina.

– Vetllen per l’organització, control i higiene en el transport de la matèria primera, en la recepció, en l’emmagatzematge, en la preparació, en la cocció, en la distribució i en la conservació dels aliments preparats.

– Organitzen i supervisen l’emplatat dels menjars vetllant per una adequada distribució.

– Col·laboren en l’organització dels recursos humans tant en la distribució de les tasques com en els horaris del personal.

– Assessoren en el disseny i planificació de les instal·lacions per a la millor adequació, aprofitament i amortització d’aquestes.

– Formen part de l’equip encarregat d’elaborar, controlar i avaluar el sistema d’Anàlisi de Perills i Punts de Control Crítics (APPCC).

– Verifiquen el manteniment dels locals i instal·lacions. Estableixen un programa de manteniment i neteja periòdic.

– Formen i informen al personal sobre alimentació, manipulació, nutrició, higiene i salut.

– Estableixen i gestionen el control de qualitat en els diferents serveis d’alimentació.