El Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya (CODINUCAT) desaconsella seguir les recomanacions de la nutricionista Carla Zaplana, publicades a “La Vanguardia” el dia 1 d’abril de 2019.

abr. 5, 2019 | Comunicats

No hi ha evidències científiques sobre les afirmacions que realitza i algunes recomanacions poden derivar a pràctiques de risc per la salut.

La Ley de ordenación de las profesiones sanitarias (LOPS) estableix en el seu article segon que són professions sanitàries, titulades i regulades, “…aquellas cuya formación pregraduada o especializada se dirige específica y fundamentalmente a dotar a los interesados de los conocimientos, habilidades y actitudes propias de la atención de salud, y que están organizadas en colegios profesionales…”. Si formalment la normativa nua l’actuació a l’entorn col·legial, en el material, la pròpia LOPS (art. 4.7.b) estableix que la pràctica (els criteris d’actuació) “…deben estar basados en la evidencia científica” (1). Poden identificar-se més previsions semblants en la resta de normativa que afecta l’exercici de la professió de Dietista-Nutricionista (2).

En aquest sentit, el Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya, en exercici de les seves competències, però també en interès de respondre les moltes consultes rebudes sobre aquest tema, es veu en l’obligació d’emetre el seu posicionament públic en relació a l’article-entrevista que es va publicar en La Vanguardia el passat 1 d’abril de 2019 amb el títol Carla Zaplana: ‘Es mejor comer solo dos o tres veces al día’ (3).

Existeixen en el text una sèrie d’afirmacions de les quals poden extractar-se, sense vocació d’exhaustivitat, moltes que no estan basades en l’evidència i unes altres que no només no ho estan, sinó que poden derivar en pràctiques de risc per a la salut. Això suposa, a més d’un perill, una presumpta contravenció del principi de precaució de l’article 3.d de la Ley General de Salud Pública (4). De tals afirmacions podríem destacar:

1) Menjar sovint “genera residus” i impedeix que el sistema digestiu tingui un “descans per a reparar-se, per a netejar-se”. La mal anomenada “medicina” ayurvèdica és una pseudociència perillosa (5), per aquest motiu basar-se en ella per a emetre consells de salut resulta clarament desencertat. No consten en la literatura científica proves que menjar sovint generi substàncies perilloses (estratègia de cerca en PubMed: “Toxins, Biological”[*Mesh] AND “Snacks”[Mesh]). En el denominat “Consenso español de obesidad” es va detallar que el nombre d’ingestes no està relacionat amb l’obesitat (6). Una revisió més recent no va trobar proves que menjar entre hores generi diferències en el pes, en l’increment del pes en el pas del temps, en el percentatge de greix corporal, en la circumferència de la cintura o en el quocient cintura/maluc (7).

2) “La nutricionista catalana […] assegura que consumir lactis és pitjor que menjar carn”. Existiria segons ella una relació entre “un nivell alt de caseïna, una de les proteïnes principals de la llet, amb el càncer”. En contra de l’anterior, l’informe del WCRF (World Cancer Research Fund) considera que les proves que relacionen el consum de llet amb un menor risc de càncer colorectal són més fiables que les que observen un possible major risc de càncer de pròstata atribuïble a la seva ingesta. Sigui com sigui, la relació entre carns vermelles i carnis processats i el risc de càncer està ben establerta, el que inspira que les recomanacions del propi WCRF vagin just en sentit contrari al que es fa en el text (8)

3) Els làctics “són molt addictius, especialment el formatge”. No existeixen proves d’una suposada “addicció als aliments” en humans sobre la base d’estudis ben dissenyats, segons reconeix la Academy of Nutrition and Dietetics (9). En paraules de Macdonald i col·laboradores “experimentar un desig o ‘antull’ per un aliment, no significa que el menjar en qüestió sigui addictiu” (10). Si bé és cert que un estudi publicat per Schulte i col·laboradors es va traduir en diversos titulars sensacionalistes (11), els mateixos autors van desmentir que el formatge generi addicció, entenent com a tal la que produeixen les drogues (12).

4) Per a l’entrevistada, els aminoàcids dels vegetals, a diferència del que ocorre amb els presents en els animals “ja estan solts, alguna cosa que facilita el treball a l’organisme i no genera tants residus”. No ens consta que cap manual de nutrició o bioquímica, cap revisió de la literatura científica o cap dictamen científic identifiqui proves que els aminoàcids en els vegetals estiguin “solts” (13,14). Quant als “residus”, el metaanàlisi de Devries i col·laboradors no va observar dany renal en adults sans en funció del tipus de proteïna (animal o vegetal) consumida (15).

5) El consum d’algues com a font de proteïna pot, en contra del que suggereix l’entrevista, desaconsellar-se. L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, en les seves sigles en anglès) considera que les algues poden tenir un contingut “extremadament alt de iode”, cosa que podria generar trastorns tiroïdals a escala poblacional (16).

6) El suplement de vitamina B12 s’aconsella, en l’entrevista, per al cas d’ “una alimentació 100% vegetal”. Entenem per tant que l’entrevistada desconeix greument que des de l’any 2013 el consens científic recomana suplementar amb B12 no només a les persones veganes, sinó també a les vegetarianes (17).

7) Es proposa desdejunar aigua amb llimona o vinagre de poma perquè “alcalinitza el cos i ajuda a desinflamar-se”, o “suc o un batut verd: vegetals amb una mica de fruita”, atès que “té una funció depurativa”. Són afirmacions sense fonament científic. Aquestes pràctiques ni “depuren” ni molt menys alteren el pH de la sang, podent citar-se a tall d’exemple la postura de l’Institut Americà per a la Recerca del Càncer (18). No obstant això, tant la llimona com el vinagre són agents potencialment capaços d’erosionar la dentina i l’esmalt dental si es consumeixen allunyats dels menjars (ex. en dejú) (19). Els batuts verds no només no han demostrat “depurar” sinó que poden generar desequilibris nutricionals (20). La EFSA considera que els batuts verds suposen un risc emergent pel seu elevat contingut en àcid oxàlic (21).

8) Segons l’article, no convé prendre fruita per a postres perquè els seus sucres “molt fàcils d’absorbir” fermenten. No obstant això, el consum de fruita sencera (els sucres de la qual es denominen “sucres intrínsecs”) només s’han relacionat amb beneficis per a la salut (22) i amb la prevenció de patologies cròniques, sense distinció de l’hora del dia en què es consumeixin (23).

En suma, molts dels consells que apareixen en l’article-entrevista s’allunyen indiscutiblement de l’actual ciència de la nutrició. Seguir-los pot generar desorientació en la població i produir desequilibris dietètics, una cosa rellevant si tenim en compte que la primera causa de mort a Europa són les malalties cardiovasculars i que la principal causa de tals malalties són factors dietètics modificables (24). El CODINUCAT entén que algunes de les pràctiques que es denuncien en el present text suposarien un risc per a la població. Per tant, aconsellem a la població que no segueixi els consells de la Sra. Carla Zaplana i sempre s’acudeixi a un dietista-nutricionista col·legiat.

La Junta de Govern de CODINUCAT

Bibliografia citada:

  1. Llei 44/2003, de 21 de novembre, de ordenación de las profesiones sanitarias. «BOE» núm. 280, de 22/11/2003. [Consultat el 3 d’abril de 2019] Disponible en: https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2003-21340
  2. Ojuelos F. El derecho de la nutrición. Salamanca: Editorial Amarante; 2018.
  3. Ferro L. Carla Zaplana: “Es mejor comer solo dos o tres veces al día”. La Vanguardia. 1 de abril de 2019. Disponible en: https://web.archive.org/web/20190403115650/https://www.lavanguardia.com/comer/al-dia/20190401/461319162390/carla-zaplana-entrevista-come-limpio-mejor-comer-dos-veces-dia.html
  4. Llei 33/2011, de 4 d’octubre, General de Salud Pública. «BOE» núm. 240, de 5 de octubre de 2011. [Consultado el 3 de abril de 2019]. Disponible en: https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2011-15623
  5. Ernst E. El blog de Edzard Ernst [blog en Internet]. Ayurvedic medicines: efficacy doubtful with considerable risks. 4 de agosto de 2014. [Consultado el 3 de abril de 2019].Disponible en: https://web.archive.org/web/20190403115917/https://edzardernst.com/2014/08/ayurvedic-medicines-efficacy-doubtful-with-considerable-risks/
  6. Gargallo Fernández M, Basulto Marset J, Breton Lesmes I, Quiles Izquierdo J, Formiguera Sala X, Salas-Salvadó J, et al.Evidence-based nutritional recommendations for the prevention and treatment of overweight and obesity in adults (FESNAD-SEEDO consensus document). Methodology and executive summary (I/III). Nutr Hosp. 2012 May-Jun;27(3):789-99. doi: 10.3305/nh.2012.27.3.5678.
  7. Casazza K, Brown A, Astrup A, Bertz F, Baum C, Brown MB, et al. Weighing the Evidence of Common Beliefs in Obesity Research. Crit Rev Food Sci Nutr. 2015;55(14):2014-53.
  8. World Cancer Research Fund/American Institute for Cancer Research. Limit red and processed meat. Eat no more than moderate amounts of red meat and little, if any, processed meat. [Consultado el 3 de abril de 2019]. Disponible en: https://web.archive.org/web/20190403120822/https://www.wcrf.org/dietandcancer/recommendations/limit-red-processed-meat
  9. Fitch C, Keim KS; Academy of Nutrition and Dietetics.Position of the Academy of Nutrition and Dietetics: use of nutritive and nonnutritive sweeteners. J Acad Nutr Diet. 2012 May;112(5):739-58.
  10. Macdonald IA, Francis ST, Gowland PA, Hardman CA, Halford JC.Brain activation in relation to specific dietary components: what does fMRI measure and how should one interpret cravings for certain foods? Am J Clin Nutr. 2013 Sep;98(3):633-4.
  11. Schulte EM, Avena NM, Gearhardt AN.Which foods may be addictive? The roles of processing, fat content, and glycemic load. PLoS One. 2015 Feb 18;10(2):e0117959.
  12. Brookshire B. No, cheese is not just like crack. 30 de octubre de 2015. [Consultado el 3 de abril de 2019]. Disponible en: https://web.archive.org/save/https://www.sciencenews.org/blog/scicurious/no-cheese-not-just-crack
  13. Young VR, Pellett PL. Plant proteins in relation to human protein and amino acid nutrition. Am J Clin Nutr. 1994 May;59(5 Suppl):1203S-1212S.
  14. EFSA NDA Panel (EFSA Panel on Dietetic Products, Nutrition and Allergies), 2012. Scientific Opinion on Dietary Reference Values for protein. EFSA Journal 2012;10(2):2557,
  15. Devries MC, Sithamparapillai A, Brimble KS, Banfield L, Morton RW, Phillips SM. Changes in Kidney Function Do Not Differ between Healthy Adults Consuming Higher- Compared with Lower- or Normal-Protein Diets: A Systematic Review and Meta-Analysis. J Nutr. 2018 Nov 1;148(11):1760-1775.
  16. European Food Safety Authority, EFSA. Tolerable Upper Intake Levels For Vitamins and Minerals. Febrero de 2016. [Consultado el 3 de abril de 2019]. Disponible en: http://www.efsa.europa.eu/sites/default/files/efsa_rep/blobserver_assets/ndatolerableuil.pdf
  17. Pawlak R, Parrott SJ, Raj S, Cullum-Dugan D, Lucus D. How prevalent is vitamin B(12) deficiency among vegetarians? Nutr Rev. 2013 Feb;71(2):110-7.
  18. American Institute for Cancer Research. Alcaline diets. 2019. [Consultado el 3 de abril de 2019]. Disponible en: https://web.archive.org/web/20190403122106/http://www.aicr.org/patients-survivors/healthy-or-harmful/alkaline-diets.html
  19. Zimmer S, Kirchner G, Bizhang M, Benedix M. Influence of various acidic beverages on tooth erosion. Evaluation by a new method. PLoS One. 2015 Jun 2;10(6):e0129462.
  20. Klein AV, Kiat H. Detox diets for toxin elimination and weight management: a critical review of the evidence. J Hum Nutr Diet. 2015 Dec;28(6):675-86.