Benvolguts tots,
Prenc la paraula des de l’emoció més sentida per dirigir-vos un missatge de comiat com a presidenta del CoDiNuCat.
M’aclaparen la tristesa i l’alegria. La tristesa de deixar la gran responsabilitat de representar-vos i defensar els interessos dels dietistes-nutricionistes de Catalunya. L’alegria d’haver complert –penso– tot el que ens vam proposar, augmentant la notorietat i el prestigi de la professió del dietista-nutricionista en la societat i en les esferes de l’Administració pública.
I també em sento orgullosa d’haver enriquit aquesta professió amb la tasca docent i la recerca, que són la base del coneixement del qual es nodreixen grans disciplines com la nostra i que marca la diferència amb les pseudociències, de les quals, com sabeu, en som enemics declarats.
En fer balanç dels vuit anys, he de començar necessàriament pel que és important. He tingut l’immens plaer d’anunciar-vos, abans d’acabar la nostra segona legislatura, que hem aconseguit el nostre objectiu prioritari: que el Departament de Salut hagi aprovat la incorporació del dietista-nutricionista als equips d’atenció primària, una fita que marcarà la història de la nostra professió a Catalunya i a tot l’Estat.
Aquest assoliment mereix un “Visca nosaltres, visca el CoDiNuCat!”.
Hem invertit molt d’esforç a insistir i demostrar a les autoritats –fins i tot davant del Parlament– els grans beneficis que aquesta mesura comporta. Primer, per a la salut de la població, en la prevenció de les malalties cròniques. En segon lloc, els estalvis importants que es deriven per a la disminució de les despeses sanitàries. I en tercer lloc, per a nosaltres, com a professionals que ens convertim en peces fonamentals dels equips interdisciplinaris de la sanitat pública, amb un reconeixement al valor de la nostra activitat.
A part d’aquest fet notable, hi ha moltes altres fites aconseguides. No cal enunciar-les totes, ja que les heu vist i, a més, hem elaborat un llibre que espero que llegireu.
El que m’agradaria destacar com una altra de les fites importants ha estat la formació continuada que hem dut a terme. Ens congratulem perquè el CoDiNuCat ha estat capdavanter en la realització de cursos i postgraus, i sempre amb un èxit rotund, perquè hem comptat amb l’assistència molt nombrosa de dietistes-nutricionistes.
Hem aconseguit també en aquests vuit anys batallar davant l’opinió pública i en les xarxes socials contra l’intrusisme en la professió contraposant-hi el valor del dietista-nutricionista. Hem derrocat cursos com ara el del PNI i ens hem fet sentir denunciant els tractaments que no es basen en l’evidència en diferents programes de televisió. Aquesta batalla l’hem de continuar mantenint perquè el degoteig n’és constant i hem de defensar la població d’aquests falsos professionals.
En aquest sentit, he de confessar-vos que la meva presència en els mitjans m’ha suposat un esforç enorme, perquè, els que em coneixen saben que no m’agraden les càmeres, encara que els assessors de comunicació insistien que era important que la presidenta hi fos present. Crec que hem de continuar mantenint el pols davant l’opinió pública per revaloritzar el nostre prestigi, perquè lamentablement només existeix el que apareix en els mitjans.
Quan vaig prendre possessió com a presidenta, com alguns de vosaltres recordareu, en el discurs de l’acte de constitució del Col·legi, vaig al·ludir als castells com a símbol que més m’agrada de la cultura catalana. Vaig utilitzar l’analogia dels castells amb el nostre Col·legi perquè volia ressaltar-ne aquests valors, que el nostre Col·legi es fonamenti també sobre base de l’esforç i la coordinació d’un conjunt de persones que de manera col·laborativa s’agrupen per assolir uns objectius comuns. Que tots els membres hi participin d’una manera directa, activa i democràtica. Com sabeu, és un model associatiu perfecte, que es fonamenta en la renovació freqüent dels seus components i l’elecció lliure dels seus dirigents.
Així he entès la cultura particular del nostre CoDiNuCat. Hem tractat sempre d’oferir la màxima participació de tothom i que totes les iniciatives tinguessin ressò en els nostres actes i jornades, amb la finalitat de facilitar el creixement del grup i dotar-lo de solidesa i estabilitat.
He de fer un esment especial qui m’han ajudat a crear la base que ha sostingut el castell del CoDiNuCat. Si bé vull donar el meu agraïment a tots els membres de les juntes que em van acompanyar durant aquestes dues legislatures, vull destacar les quatre persones que han estat incondicionalment al meu costat durant aquests nou anys i mig consecutius, sense les quals no hagués pogut portar a terme la meva feina en el Col·legi.
Marta Planas has estat sempre “un cable a terra”. És a dir, m’ha fet materialitzar els somnis: que les ambicions i els projectes en abstracte es convertissin en realitat. M’ha respost les incògnites de com dur a terme les iniciatives, gràcies a una capacitat estratègica de fer possible el que semblava impossible. Marta, moltes gràcies pel teu suport, dedicació i pragmatisme. Gràcies per corregir el meu català… Gràcies a tu ja sé dir «xifra» en català, i no «txifra».
Miguel Reverte, has estat lluita i passió. La seva figura és èpica en el sentit que, com un bon cavaller guerrer, no s’acovardeix. S’encoratja davant el risc perquè viu amb intensitat l’objectiu que se li confia. A tu, estimat Miguel, gràcies per la teva constància i la teva capacitat per aconseguir fins i tot l’impossible, i per la teva dedicació a aquest projecte i la bona gestió econòmica.
Inés Navarro, has estat la que ha temperat els impulsos nascuts del cor per a traslladar-los a la raó. Pau, calma i reflexió són les seves qualitats que tant m’han ajudat. Inés, moltes gràcies.
I finalment –però no menys important– l’ultima persona que vull destacar és Gemma Salvador, gràcies per ensenyar-me tant i per confiar tant en mi, per estar al meu costat en tots els moments més importants de la meva vida personal, professional, acadèmica i també del CoDiNuCat, tu saps que ets el principi d’aquest gran camí.
En fi, crec que hem complert el programa que ens vam proposar dur a terme. Això us toca valorar-ho a vosaltres. Insisteixo que totes les activitats desenvolupades han estat orientades a rescatar de l’ostracisme el dietista-nutricionista, i reivindicar en tots els fòrums polítics, intel·lectuals, socials i científics que el dietista-nutricionista no és un complement d’altres professionals de la salut, sinó que és un professional fonamental per resoldre i prevenir els greus problemes de moltes malalties cròniques.
“Me’n vaig, però em quedo”. Em quedo en el sentit que continuaré col·laborant com a col·legiada en tot el que sigui necessari. Donaré suport a la professió i al Col·legi des del Consell Assessor i des de la meva tasca professional, a través de la recerca i la docència, formant les noves generacions de dietistes-nutricionistes i transmetent com sempre la meva –i nostra– passió. Confesso que aquesta és la meva gran vocació.
Vull destacar que deixem un Col·legi sanejat, amb molt bona salut financera, sense deutes i amb molt potencial per tenir una seu pròpia… Espero que ben aviat això sigui una realitat.
Desitjo de tot cor a la nova presidenta el major èxit en aquesta nova etapa. Estic convençuda, Roser, que superaràs amb escreix el que hem fet en aquests vuit anys. Deixem llaurat moltes coses que tu i la Junta que t’acompanya conreareu i en recollireu els fruits. Estic molt contenta de la unió del col·lectiu que hem assolit. Com recordareu, vam començar amb dues candidatures i la que vaig liderar es deia candidatura de consens… Avui és la segona vegada que la candidatura de consens s’autoproclama sense eleccions per estar tots units sumant al projecte, perquè hem pogut –des de la divergència– arribar a la convergència i aconseguir moltes fites junts.
Roser i Sònia, gràcies per acompanyar-nos aquests quatre anys i acceptar continuar, ja sabeu que sempre estaré i estarem a la vostra disposició per ajudar-vos en tot. Molta sort i encerts.
A tots vosaltres us desitjo també el millor, moltíssimes gràcies pel vostre suport incondicional, pel bon acolliment que he rebut com a catalana d’adopció i per permetre’m representar-vos durant aquest nou anys i mig, comptant amb la presidència de l’Associació. Ha estat un plaer enorme.
Vull adreçar també algunes paraules als qui no ens han votat o no s’han sentit representats… Us demano disculpes si no hem fet les coses com us hagués agradat, les hem fet de cor i ànima, i de la millor manera que hem sabut. Només us agrairia que penseu que tant jo com les tres persones que m’han acompanyat durant les dues legislatures hem estat altruistament 3416 dies –9 anys, 4 mesos i 7 dies– destinant part de les nostres vides al que avui és el CoDiNuCat.
I, per acabar, vull compartir alguns pensaments que, quan els expressava, a vegades em deien: «Deixa de somniar…»: us animo a seguir els vostres somnis, ells saben el camí. Vosaltres sou els únics amos dels vostres somnis i per això vosaltres els únics que podeu decidir el que voleu somniar. Vosaltres sou amo de les vostres ales i per això, vosaltres els únics que podeu decidir cap a on voleu volar…
Durant aquests anys, hem tingut el mateix somni: incorporar-nos a l’atenció primària. Què us sembla si pensem en un nou repte i continuem somniant junts per arribar al cim?
Acabo citant el lema de la nostra feina: CoDiNuCat, una entitat consolidada al servei del dietista-nutricionista i de la salut dels ciutadans de Catalunya.
Moltes gràcies.